Inant adum: "Prospetives per n'autonomia ladina". Chest fova l titul dla relazion dl storich fodom, Ivan Lezuo, che viv a Bulsan. La ladinité y la Ladinia de encuei é l resultat de n prozes, de n teriol lonch che l respidleia l svilup storich y politich de na comunité de mendranza. Chesta ladinité veid Lezuo empoieda sun trei seves: l'identité, l'unité y l'autonomia.
En mercui, ai 14 de messel, él sté te Fascia la inaugurazion dl Comun General de Fascia. Te chest cheder à la Union di Ladins de Fascia envié dant a la senteda a na enconteda anter la UGLD y ombolc dla Ladinia. Da Gherdeina y Badia ne él samben vegnù degugn. Ivan Lezuo, Tone Pollam y Marco Pizzinini à tegnù de curtes relazions, Silvano Ploner, president dla Union di ladins de Fascia à condut la enconteda y Elsa Zardini y la procuradoura dl Comun General de Fascia, Cristina Donei y l assessour Luigi Chiocchetti à porté i saluc.
En mercui, ai 5 de mei, él vegnù recordé tl cheder de na picera manifestazion dla Generela a Selva y sun l jouf de Frera, i 90 agn dla bandiera ladina. Perdret éssen volù fé na conferenza stampa sun l jouf de Frera, ma dutes les ostaries fova - a desvalivanza dant 90 agn - sclutes. Sun Frera él demé vegnù fat na foto recordanza.Al fova souraprò rie temp, sciche al é rie temps per la bandiera ladina encuei. La conferenza stampa é vegnuda tegnuda tla ostaria "La Pineta" a Selva, con a la pert la presidenta dla Generela Elsa Zardini, l vize Marco Pizzinini, Silvano Ploner, laprò i presidenc o si raprejentanc dles unions de valeda, n raprejentant dl Comun de Selva y Pepi Dejaco por San Martin. Luigi Chiocchetti à mané n telegram, el fova a Bruxelles y ne à nia ciafié da vegnì.
Ai 18 de jené ti à na delegazion ladina fat na vijita al Sourastant dl Tirol Günter Platter. An volova tó endò su i contac storics anter la Ladinia y Desproch y porté dant n valgunes ghiranzes, che sarà tl davegnì de importanza fondamentala per i Ladins. La delegazion ladina fova metuda adum da na raprejentanza dla Union Generela (con a cef la presidenta Elsa Zardini) y da na raprejentanza dla Lia di Comuns Ladins (l’ombolt da La val, Dr. Franz Complojer) y é vegnuda touta su tl palaz provinzial dal Sourastant Platter y da la assessoura a la cultura Beate Palfrader (con parentela tla Ladinia, plu avisa a la Pli de Mareo).
En gaujion dla introduzion dla cherta d’identité scrita ence per ladin che sarà tost, tol la Union Generela l’ocajion de chesta scomenciadiva, perdret dassen positiva, per fé n valgunes conscidrazions fondamentales che reverda chesta tematica. La cherta d’identité per ladin mostra endò n iade che al é does categories de Ladins: chi stravardés, che pò gode de chest dert (tla region Trentin-Südtirol), y chi nia stravardés, che ne pò nia s’empervalei (tla provinzia de Belun). La Union Generela aprijassa scialdi sce n partit/moviment politich se dajessa ju per fé a na moda che la cherta d’identité ladina vegnissa slarieda fora ence ai trei comuns ladins tiroleisc dla provinzia de Belun, davia che la premissa legislativa l permetessa bele (l reconesciment di Ladins da ilò tla lege 482/99), y ence a les frazions ladines dl comun de Ciastel, che dess ence ester – aldò dles informazions che roda – scluc fora da chesta novité.
Al é oramai passé plu de doi agn dal referendum, pro chel che la jent de Fodom y de Ampez à ghiré a gran maioranza la reunificazion con les autres valedes ladines. L resultat referendar à dessegur endò endespré fora la coscienza ladina y le sentiment de unité, cossa che an à ence podù vedei a Desproch ai 20 de setember 2009 en gaujion dla defileda a recordanza dl aniversar dle veres dl 1809. Te chesta ocajion à i ladins desmostré che ei se sent liés storicamenter y culturalmenter al Tirol. L iter referendar é chiet tl Parlament talian y al moment ne él degunes forzes politiches che à dret prescia y vueia da l mené inant. L raprejentant dla SVP Karl Zeller à enjigné ca 3 dessegns de lege che reverda la chestion ladina, ma al ne é nia ciamò vegnù afrida da i prejenté tla comiscion costituzionala de chela che al fej ence pert. La ligreza fova grana de otober 2007 con n resultat referendar de suzes.
Do la enconteda con l sourastant dl PD, é les encontedes con i partis da pert dla Union Generela di Ladins dla Dolomites juda inant en sabeda, ai 14 de november, te ciasa de comun a Al Plan. La presidenta dla Generela Elsa Zardini y l vize Marco Pizzinini se à senté adum con raprejentanc di Freiheitlichen (Liberai), che à tout pert con sie sourastant Pius Leitner, l aconsiadour provinzial Roland Thinkhauser y i doi raprejentanc ladins Lois Taibon y Lori Senoner. A la enconteda à tout pert ence Siro Bigontina, sourastant dl comité referendar da Souramont, l comandant di Scizeri de La Pli Silvester Ellecosta, raprejentanc dl partì Ladins Dolomites y deplù joegn. Al é vegnù rejoné de referendum, dles desfarenzies de minonga ladines, de Euroregion Tirol y de n stat lede. La meisa torona a Al Plan de Mareo anter Generela y Freiheitliche.
Al é volonté dla Union Generela y di Comités Referendars da tò su contac con duc i movimenc politics che se à declaré da sostegnì la ghiranza di ladins da Souramont da ruvé endò pro la Region Trentin-Südtirol. Perchel él sté te chest contest ai 21.10.09 a Bulsan na enconteda anter l president provinzial dl "Partito Democratico" (PD), Antonio Frena, che à raijes a Col de Santa Lùzia, l vizepresident dla UGLD Marco Pizzinini, Ivan Lezuo y Oscar Troi dl Comité Referendar da Souramont.
Per la gaujion dl "Dì dla Unité Ladina" envieia la Union Generela di Ladins dles Dolomites (UGLD), con sia presidenta Elsa Zardini, en sabeda, ai26 de setember 2009, da les 15.30 tl salf di congresc de Reba ta Fodom a la lignola de referac sot al titul: 1 na cultura, 2 regions, 3 provinzies, conseguenzes culturales dla despartizion.
Daniela Templari, la neoassessoura a la cultura, mendranzes y oportunités valives dla provinzia de Belun à tout pert la pruma senteda dl consei provinzial con l guant da zacan ladin da Fodom.
Daniela Templari, dant al consei provinzial a Belun amesa l president nuef Gianpaolo Bottacin (Lega Nord), Siro Bigontina (comité referendarde Cortina d'Ampez) y Paola Agostini (Col Santa Lùzia).
Ai 26 de jugn él sté na delegazion ladina che é juda ta Passeier, ite dal Sandwirt, ciasa nadel de Andreas Hofer. La vijita é vegnuda organiseda da la UGLD y al à tout pert jent de dutes les valedes ladines adum a la presidenta Elsa Zardini, l vizepresident Marco Pizzinini, l prof. Paul Videsott, l intendent dles scoles ladines dr. Roland Verra, dr. Lois Trebo, Siro Bigontina, na delegazion de scizeri da la Pli de Mareo y de Ampez.
Inant adum: "Prospetives per n'autonomia ladina". Chest fova l titul dla relazion dl storich fodom, Ivan Lezuo, che viv a Bulsan. La ladinité y la Ladinia de encuei é l resultat de n prozes, de n teriol lonch che l respidleia l svilup storich y politich de na comunité de mendranza. Chesta ladinité veid Lezuo…
Liej inant
En mercui, ai 14 de messel, él sté te Fascia la inaugurazion dl Comun General de Fascia. Te chest cheder à la Union di Ladins de Fascia envié dant a la senteda a na enconteda anter la UGLD y ombolc dla Ladinia. Da Gherdeina y Badia ne él samben vegnù…
Liej inant
En mercui, ai 5 de mei, él vegnù recordé tl cheder de na picera manifestazion dla Generela a Selva y sun l jouf de Frera, i 90 agn dla bandiera ladina. Perdret éssen volù fé na conferenza stampa sun l jouf de Frera, ma dutes les ostaries fova - a desvalivanza dant…
Liej inant
Ai 18 de jené ti à na delegazion ladina fat na vijita al Sourastant dl Tirol Günter Platter. An volova tó endò su i contac storics anter la Ladinia y Desproch y porté dant n valgunes ghiranzes, che sarà tl davegnì de importanza fondamentala per i Ladins. La delegazion ladina fova metuda adum…
Liej inant
En gaujion dla introduzion dla cherta d’identité scrita ence per ladin che sarà tost, tol la Union Generela l’ocajion de chesta scomenciadiva, perdret dassen positiva, per fé n valgunes conscidrazions fondamentales che reverda chesta tematica. La cherta d’identité per ladin mostra endò n iade che al é does categories de Ladins: chi stravardés, che pò…
Liej inant
Al é oramai passé plu de doi agn dal referendum, pro chel che la jent de Fodom y de Ampez à ghiré a gran maioranza la reunificazion con les autres valedes ladines. L resultat referendar à dessegur endò endespré fora la coscienza ladina y le sentiment de unité,…
Liej inant
Do la enconteda con l sourastant dl PD, é les encontedes con i partis da pert dla Union Generela di Ladins dla Dolomites juda inant en sabeda, ai 14 de november, te ciasa de comun a Al Plan. La presidenta dla Generela Elsa…
Liej inant