
En mercui, ai 14 de messel, él sté te Fascia la inaugurazion dl Comun General de Fascia. Te chest cheder à la Union di Ladins de Fascia envié dant a la senteda a na enconteda anter la UGLD y ombolc dla Ladinia. Da Gherdeina y Badia ne él samben vegnù degugn. Ivan Lezuo, Tone Pollam y Marco Pizzinini à tegnù de curtes relazions, Silvano Ploner, president dla Union di ladins de Fascia à condut la enconteda y Elsa Zardini y la procuradoura dl Comun General de Fascia, Cristina Donei y l assessour Luigi Chiocchetti à porté i saluc.

En ocajion dla delibera sun l test ladin dla cherta d'identité volessa la Union Generela di Ladins dla Dolomites rengrazié l goern provinzial dl Südtirol per avei azeté na forma linguistica en gran pert souralocala. Ala spera che chest dert ti vegne conzedù te curt temp ence ai zitadins ladins dl comun de Ciastel.
Inant adum: "Prospetives per n'autonomia ladina". Chest fova l titul dla relazion dl storich fodom, Ivan Lezuo, che viv a Bulsan. La ladinité y la Ladinia de encuei é l resultat de n prozes, de n teriol lonch che l respidleia l svilup storich y politich de na comunité de mendranza. Chesta ladinité veid Lezuo empoieda sun trei seves: l'identité, l'unité y l'autonomia. 

Ascutede su la ciantia metuda adum da Alexander d'Al Plan en gaujion dl referendum dl 2007.
L referendum 2007 ti é vegnù dediché a Sisto Ghedina a cef de "Zent Ladina Dolomites" dal 1946 al 1948. 




