|
Plata 1 de 7 „La SVP saluda de cuer l’esistenza y l laour de Zent Ladina Dolomites“de Paul Videsott Doi documenc d’archif nes dà informazions nueves y emportantes sun la fondazion dl moviment politich ladin „Zent Ladina Dolomites“ de jugn dl 1946 sun Jouf de Frera y sun sie raport con la SVP. Pruma pert: Protocol dl at de fondazion.
Dilan al dr. Toni Sotriffer (Urtijei/Bulsan), fi de Tone Sotriffer sen. („Tone da Pedetliva“, un di fondadours de „Zent Ladina Dolomites“ dl 1946), onse ciafé tles mans doi documenc d’archif dl 1946, che descriv tl menù coche l moviment politich ladin „Zent Ladina Dolomites“ é nasciù y cal che fova sie raport con l partit de maioranza SVP. L prum document é l protocol dla senteda costitutiva de „Zent Ladina Dolomites“ ai 15 de jugn 1946 sun Jouf de Frera, l secont é na cherta dla direzion raionala dla SVP de Puster ai membri ladins dla SVP, olache al vegn descrit y valuté dal pont de veduda „sudtiroleis“ la nasciuda y l laour de „Zent Ladina Dolomites“. I reporton chilò la traduzion per ladin de tramidoi i documenc per si valour storich y documentar. I originai che nos on vedù (na copia de chisc documenc é ence conserveda tl archif Iori a Vich/Fascia) é scric per todesch. Chest desmostra che ciamò dl 1946 ova ence i Ladins fora de Südtirol (sceben che al fova dal 1921 inant endlonch demé plu la scola taliana) tant na bona conescenza dl todesch, che ai podova l tò sciche lingaz de comunicazion scrita anter ei. Dal moment che „Zent Ladina Dolomites“ à dé fora dut si material per ladin (cherta de partit, 11 edizions de n foliet edemanal dal medem inom y i.i.), él cler che l protocol de fondazion essa ence podù vegnì scrit per ladin. Zenz’auter l àn scrit per todesch per podei l mané inant ence ai partic y a les autorités sudtiroleises y di aliés a Bulsan. Protocol Ai 15 de jugn 1946 s’à abiné da les 12.00 tl refuge „Grödnerjoch“ chisc raprejentanc dla popolazion ladina de dutes les pertes dl Südtirol ladin, y plu avisa i signours (i lascion i inoms de persona sciche ai é tl document original): dr. Sixtus Ghedina, Cortina d’Anpezo; rag. Sixtus v. Bigontina, Cortina d’Anpezo; Quintino Ghedina, boteghier a Cortina d’Anpezo; Gino Majoni, Cortina d’Anpezo, Aristides Padovan, Cortina d’Anpezo (chest ultim inom mancia tl document de fondazion conservé tl archif Iori) sciche raprejentanc per dut l raion d’Anpezo con Fodom y Col Santa Lùzia, laprò i signours dr. Franz Gasser, Picolin, signour plovan Johann Comploj, Calfosch sciche raprejentanc dla popolazion de Mareo y dla Val Badia. Sciche raprejentanc dla popolazion ladina de Fascia él vegnù adalerch i signours Ghetta Mario, da Vich; Weiss Cölestin, Vich; Unterholzner Fritz, Poza; Pescol Alfred, Pera; Valentini Friedrich, Mazzin; Depaul Jakob, Ciampedel; Dantone Alfons, Cianacei (tl document de fondazion conservé tl archif Iori végnel emplù ciamò nominé Morello Gabrielli, Pera). I Ladins dla pert auta dla Val de Flem fova raprejentés da chisc signours: Jellici Domenico, Moena; Sommavilla Alois, Moena; Sommariva Wolfgang, Moena; Sommavilla Johann, Moena; Delfauro Peter, Pardac; Delladio Josef, Tieser; Degiampiero Redento, Ciavaleis; Paluselli Alfred, Juian. Sciche delegazion dla popolazion de Gherdeina él vegnù nominé i signours Anton Sotriffer de Urtijei, dr. Engelbert Senoner de S. Cristina y Hans Costa de Selva. Chisc trei é ruvés adalerch na ora plu tert per mancianza de n meso de trasport che jiva plu debota. Discuscion President dla enduneda vegn nominé l signour dr. Sisto Ghedina, che deura la senteda a les 13.15. L president saluda de cuer duc i prejenc y ti dij dilan de ester vegnus. L dr. Ghedina spliga en curt l fin de chesta enconteda, che fossa la fondazion de na union politica de duc i Ladins. Al ti damana avisa y tl menù a duc i raprejentanc, tant de percent dla popolazion ladina che ai rata che fossa a una con l'idea y i traverc dla union che dess vegnì metuda su, y da les respostes di prejenc végnel fora, che te Fascia y Flem él l 80%, y te Anpezo, Fodom y Col Santa Lùzia ca. l 90-95% di Ladins che sostegn la minonga di raprejentanc chilò abinés. Te Gherdeina, tla Val Badia y te Mareo é la proporzion plu o manco sciche te Anpezo. L dr. Ghedina referesc spo avisa sun n auter moviment de chesta sort, che é pié via da Cianacei, y spliga si traverc [al se trata dla Lega Indipendente Ladini delle Dolomiti LILD dl fascian Guido Iori Rocia]. An é dla minonga che chest moviment se à tout dant n program dret ampl, con l fin prinzipal da unifiché i Ladins a livel cultural y economich, da arjonje n valgunes aspirazions culturales y autonomes, che sarà endere irealisables tla pratica, da se damané la anescion de duc i raions ladins a la provinzia de Bulsan, da mete su n raprejentant politich pro l govern talian y dut chest tl cheder de na autonomia tridentina-taliana. Sun chesta él l signour Sisto de Bigontina che tol la parola. Al rejona sun la batalia per la liberté di ampezans („Freiheitskampf der Ampezzaner“), che vegn dal meis de mei 1945 encà comanés con metodes che é avisa cheles fascistes da na picera clique che é demé formeda da pueces persones y che laora te dutes les chestions politiches contra la volonté dla popolazion. L signour de Bigontina conta spo dles tratatives longes y enfin a sen stedes debant di ampezans per la reanescion de Anpezo, Fodom y Col a la provinzia de Bulsan. Al recorda les discuscions desvalives abudes con i prefec de Bulsan y Belun, da cheles che an capesc, che i raprejentanc dl govern, sceben che la volonté dla gran maioranza dla popolazion é clera, prova con duc i mesi da la tegnì ju y da evité che la popolazion la arjonje. La fondazion L president passa sen a chel che é l dret program dla senteda, y valutan la situazion de duc i Ladins, sciche an à podù la audì tles relazions dret stedes, ti fej l dr. Ghedina a la enduneda sciche pruma proposta chela de mete su n moviment politich ladin unitar, per ti ester a chi movimenc y a cheles minonghes, che, da defora o da daite tres persones puech responsables, influenzeia negativamenter, contra la volonté de duta la popolazion, la vita di Ladins. L dr. Ghedina se damana la litazion. L resultat é la dezijion unanima da fondé n moviment politich che tol ite duc i Ladins. La seconda proposta dl president é chesta: ti dé n inom a la union sen metuda su de duc i Ladins de Südtirol. Al vegn fat propostes da pert de deplù persones y dedò na longia descuscion. A la fin végnel lité per na proposta, che vegn azeteda da duc con ezezion de una na ousc soula. La union nueva dess se clamé: Zent Ladina „Dolomites“, o per todesch: Ladinische Volksgruppe „Dolomiten“. Lita dles enciaries An passa spo a la lita dles enciaries dla sourastanza, che dà chest resultat: President de duc i Ladins vegn con dutes les ousc a una lité l signour dr. Sisto Ghedina. Secreter general dla union nueva vegn l rag. Sisto de Bigontina. Sciche raprejentanc y sourastanc de Anpezo: Quintino Ghedina, si secreter: Majoni Gino. Raprejentant dla popolazion dla Val Badia végnel lité l dr. Franz Gasser. Sourastant per Fodom y Col Santa Lùzia vegn Costa Benedetto da Fodom, sia secretera é Palla Paula. Per Gherdeina toma la lita sun Anton Sotriffer sciche sourastant, sie vize é l dr. Engelbert Senoner, secreter: Hans Costa. I Ladins de Fascia lita sciche si sourastant l signour Valentini Federico. Per la Val de Flem vègnel lité sourastant l signour Jellici Domenico da Moena. Atira do la elezion de dutes les enciaries ti végnel fat na ovazion de cuer ai signours dr. Ghedina y de Bigontina, y al ti vegn dit dilan per l laour plen de sacrifizes che ei à fat enfin a sen. Program Per rejons pratiches vegn la senta dla union nueva metuda a Cortina. Sciche post per fé les sentedes chìren fora Persenon. La enduneda fej spo fora l program dl partit, che vegn metù ju te doi ponc: 1) Comunité de destin de duc i Ladins con la popolazion de duta la provinzia de Bulsan, pro chela che ai toca dal pont de veduda etnich, economich y cultural. 2) Unificazion de duc i comuns ladins y reunificazion de Anpezo, Fodom y Col Santa Lùzia a la provinzia de Bulsan, y anescion a chesta di comuns de Fascia y Flem. Chisc ponc vegn ciamò n iade rejonés fora avisa y splighés tl menù y spo aprovés con dutes les oujes a una. L president di Ladins apeina lité rengrazieia ciamò n iade duc per l gran enteres y per avei azeté con entusiasm l program fat fora. L sourastant (dla Val Badia) dr. Franz Gasser recorda, che enlaouta él vegnù fat fora i colours de na bandiera aposta per la popolazion ladina, y plu avisa l brum dl ciel ladin, l blanch dla neif sun les pizes dl Sela y l vert di biei prés da mont dla Ladinia. Da les 16.00 scluj l president dr. Ghedina la senteda y recorda che avisa te chel moment met man les sentedes dla Conferenza de Pesc a Paris. Gherdeina, 15 jugn 1946. Chest é l protocol dla senteda de fondazion de „Zent Ladina Dolomites“ ai 15 de jugn 1946. An veid cler che a chel temp ne él nia ciamò Ladins de „serie A“ y „serie B“: duc fova sentés pro la medema meisa y duc fova a una con la reunificazion di Ladins. A duc i Ladins, ence a chi de Fascia, Fodom y Anpezo, ti végnel dit „Ladins de Südtirol“. L record di avenimenc do la pruma vera dl mond (declarazion de volei l medem destin dla popolazion todescia da pert di comuns ladins a la fin d’otober dl 1918, manifestazion di Ladins ai 5 de mei 1920 sun Jouf de Frera con la creazion dla bandiera ladina y i.i.) fova ciamò dret sterch. Y la SVP fova a una con les aspirazions ladines de reunificazion y de autoraprejentanza: chest veiden avisa dai documenc SVP de chel temp (al và inant).
|