Amisc dla Ladinia vuel laoré inant
I Amisc dla Ladinia Unida se à metù adum ai 16.06.07 a Al Plan de Mareo tla ostaria dal Cone con l travert da sostegnì l referendum da Souramont. L grup se á declaré apartitich y à atira tout su la colaborazion con i comités da Souramont y chirì contac con personalités politiches per ciafé sostegn a les ghiranzes, da trueps desmentiedes, de nosta mendranza.
Al é vegnù fat n gran laour de informazion che à porté a la fin al bon resultat, con chel che ampezans y fodoms à lascé audì a gran maioranza sia volonté da ruvé endò de revers pro Südtirol. Mo duc sà y à ence vedù che l troi, sen che la chestion vegn trateda a Roma, sarà lonch y nia zenza pericui. L resultat dl referendum ne él nia trueps politics che vuel respeté!!
Nos on ence messù constaté che nia duc i raprejentanc di ladins à na gran ligreza con l resultat dl referendum y dij pro vigni ocajion che tl 21 secul ne déssen nia plu sposté confins. Per nos é chesta touta de posizion ria da capì ence ciodi che tla Union Europea él i confins di stac che toma, ma i confins nia giusc' metus su dai fascisc' a mesa la Ladinia fora dess romagne inant!?
Per avei almanco un n raprejentant tl Consei Provinzial de Bulsan che sostegn deplen les ghiranzes de unité dla Ladinia à Amisc prové da unì les forzes ladines con la refondazion dl moviment Jent Ladina Dolomites y fajan na coalizion con la lista "Ladins".
"Ladins Dolomites" fova praticamenter n ragrupament de persones ence da Fodom y dla Val de Fascia, a maioranza apolitiches, che se à metù desche travert la unité, la sconanza y l sostegn de nosta mendranza, de nost lingaz y de nosta cultura tl davegnì. Nos ne on candidé contra degugn y i on cialé da fé na campagna litala obietiva y nia agressiva ti confronc di autri candidac ladins. Nos ne ovan nience dit che ala ti và mel ai ladins de Südtirol, ma che sce al fossa la volonté da pert de nosc raprejentanc, spo podéssel vegnì fat truep deplù, cis sun ciamp politich-aministratif.
Les lites ne é nia judes ben y l travert da mete n secont raprejentant ladin a Balsan é tome te ega.
Do na curta reflescion à Amisc dla Ladinia Unida fat fora da jì inant sun l troi inizial y da sostegnì plenamenter l resultat referendar. I ladins de Souramont mess vegnì sostegnis te sies ghiranzes, sce la situazion atuala romagn, spo vegnirài ei metus adum y jirà dut tla cialdira di neo- o pseudoladins de Ciadura, che ne à de ladin nience la ombria.
Pro les lites comunales y provinziales tla provinzia de Belun saràl bonamenter i ladins d´Ampez y Fodom che provarà da jì inant sun l troi desche Jent Ladina Dolomites, fajan bonamenter ence na coalizion con n partí maiour.
Nos ne volon nia despartí, desche al nes é gonot vegnù trat dant, mo nos volon unì dutes cheles forzes che vuel veramenter la unité de nosta tera.
Vigni mendranza al mond chier unité y nos speron che ence te nosta jent sìel ciamò n pue de dignité y sentiment ladin desche pro nosc antenac che à defenù nosta patria, gonot ence perdan perchel sia vita. Al pèr demé che i ladins vuele romagne despartis, bonamenter ciodi che tl materialism y tl oportunism de encuei é la recordanza a nostes raijes che và tres deplù perduda.
Duc chi che dij che ei é per garantì l souravive dles mendranzes ladina y todescia y rejona dla unité de Tirol, mess ence sostegnì l'unité de duta la Ladinia che fova n temp pert integrala de chesta region sce ei ne vuel nia perde credibelté.
Dut cie che i Amisc à fat enfin a sen à ei fat per l travert inizial che é chel dla reunificazion per garantì l souravive dla Ladinia.
Nos se aodon che cheles persones che laora veramenter per sostegnì nosta mendranza tl davegnì, unfat de cie pensier o moviment politich che eles é, lasce demez les divijions y colaboreie concretamenter dutes deberieda per l ben y la unité de nosta jent, ciodì che duc i ladins storics dess avei i medems derc de mendranza prevedus da la costituzion.
Marco Pizzinini |