Amisc dla Ladinia Unida

Joomla extensions and Joomla templates by JoomlaShine.com
Generela y scizeri da Andreas Hofer PDF Print E-mail
29-06-2009

Dl 1809: canche i ladins fova unis

 Ai 26 de jugn él sté na delegazion ladina che é juda ta Passeier, ite dal Sandwirt, ciasa nadel de Andreas Hofer. La vijita é vegnuda organiseda da la UGLD y al à tout pert jent de dutes les valedes ladines adum a la presidenta Elsa Zardini, l vizepresident Marco Pizzinini, l prof. Paul Videsott, l intendent dles scoles ladines dr. Roland Verra, dr. Lois Trebo, Siro Bigontina, na delegazion de scizeri da la Pli de Mareo y de Ampez.

Sun l post él spo sté na enconteda con l prof. Pan dl Südtiroler Volksgruppeninstitut, con l grof. dr. Firmian dla Matrikelstiftung (che manejeia la ciasa)  y con le dr. Pixner, che ti à mostré a la delegazion l museum che é vegnù realisé y ence les 2 capeles che auda pro l luech.

Tla enconteda che é vegnuda tegnuda plu tert tla stua dl Sandwirt adum con raprejentanc dla stampa y dla televijion él vegnù fat plu discursc olàche al é vegnù sotrissé deplù cosses:

 La vijita di ladins a la ciasa de Andreas Hofer à en carater simbolich per desmostré l liam dla Ladinia con l Tirol. Ence jent dles valedes ladines à tout pert a les veres napoleoniches dl 1797 (Catarina Lanz a Spinges) al 1809, olàche al é vegnù combatù ence sun i confins dla tera ladina p.ej. a Solaion, Mont de Santa Grazia, Ciauril y te Ampez. En cert Matie Frener d´Al Plan, curier de A. Hofer, é vegnù condané y copé dai franzeisc. Te chel temp él ence bele sté na "tripartizion" dles valades ladines: Ampez y Fodom é vegnus metus pro l departement dl Plef (Piave), Fascia pro chel dl Adesc Aut y Gherdeina y Badia pro Bayern. Do curt tomp é chesta despartizion vegnuda touta demez souradut per volenté de nosta jent. Entratant chestes veres se àl ence enderspré n sentiment de solidarité y comunité anter les valedes ladines che se à daidé fora anter eles per se defene dal nemich franco-bavareis.

Foto: La delegazion ladina con amisc dant a la capela dedicheda a Andreas Hofer, atira dlongia la ciasa nadel dl Sandwirt.

Per fé na paralela a la situazion de encuei él da dì che i ladins, souradut chi da Souramont, mess combate per mantegnì sie lingaz y sies tradizions y perchel se ghìrei da podei passé pro nosta region. Al é vegnù fat n apel ai politics, souradut ai politics ladins, che ei se dae da fé per defene y fé respeté nosta mendranza. Sen che les Dolomites é vegnudes declaredes arpejon naturala dla umanité à ence l lingaz y les tradizions dla jent che viv te chest raion ciafé na emportanza y na valuta particolara.

Te chest contest él ence vegnù constaté che al é dutaorela jent y personalités ladines che refuda l liam storich dles valedes ladines y fej dles dutes per ostacolé l iter aministratif per podei ruvé a la reunificazion, ciodì che ei veid Ampezans, Fascians y Fodoms massa puech ladins o todesc. Al é vegnù sotrissé che l Tirol é dagnora sté plurilinguistich y che ence Andreas Hofer fova de chesta minonga, à pu el abù dret de bones relazions, souradut per gaujes de laour, con l Tirol talian p.ej. tla Val de Non.

La manifestazion s'à sclut ju co na picera marena, pro chela che al é ciamò vegnù rejoné de plu chestions che reverda la Ladinia y adum con l prof. Christof Pan él vegnù fat fora da organisé ence ciamò de autres manifestazions per ti fé conesce miec a nosc vejins talians y todesc la situazion atuala de nosta mendranza.

 
< endour   inant >

La Usc di Ladins


Vijitadours

Sen él 15 vijitadours online

Union Generela


Fatal error: Call to a member function on a non-object in /web/htdocs/www.amiscdlaladinia.info/home/templates/js_weblogic_blue/index.php on line 214